L'Edat Moderna és un període de conflicte constant entre diferents models polítics (absolutisme, parlamentarisme o republicanisme) i entre potències que volen ser hegemòniques. Catalunya i la Monarquia hispànica no en quedaran al marge.
La potència de Castella en aquest moment coma gran protagonista de les empreses imperials contrasta amb la pèrdua de pes que Catalunya tindrà en aquest moment.
Des de l'època dels reis catòlics es crearan unes institucions que tot sovint xocaran amb les catalanes. Els reis de l'època tindran actituds i un respecte diferent cap a les institucions històriques del país, a vegades més permissius a vegades més agressius però sempre intentaran sotmetre-les al dictat de la monarquia que poc a poc intenta adquirir un poder absolut.
El rei concentrava el poder i a través d'un favorit, valido o primer ministre exercien el seu poder. El duc de Lerma o el comte duc d'Olivares en són dos exemples clars. Les institucions reials a més del Consell d'Estat tenia un seguit de ramificacions a cada territori on era representat per un virrei que alhora controlava l'exèrcit, l'administració i la justícia segons el següent esquema que vosaltre ja coneixeu bé.
D'altra banda les institucions històriques catalanes seguien governant el país en la mesura del possible. Aquestes seguien el model del pactisme que des de l'Edat mitjana limitaven el poder del rei i per tant, com que eren projectes diferents, era normal que xoquessin amb els intents de la Monarquia hispànica per esdevenir un poder absolut.
A més el fet de ser governats des de fora i tenir un rei absent era un assumpte que als catalans mai els havia fet gràcia. Vosaltres podeu reflexionar sobre això i veure si potser l'actual situació i pot tenir alguna semblança o per contra és un assumpte totalment diferent.
Les institucions catalanes eren fonamentalment tres; les Corts (que feien lleis), la Diputació del General o Generalitat que recaptava impostos i el Consell de Cent que governava la ciutat de Barcelona i els territoris que en depenien.
Recordeu aquest esquema que vau haver de completar?
En aquells moments Catalunya no estava dividida administrativament en comarques sinó en 17 vegueries i vuit sotsvegueries. Aquestes estaven dirigides per un veguer o un sotsveguer que tenia funcions militars, administratives i judicials. Per sota hi havia els batlles que tenien el poder a cada municipi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada