Amb la mort de Martí l'humà el 1410 s'estingia el Casal de Barcelona i la dinastia Trastàmara governà la Corona d'Aragó com ja ho feia a Castella des de feia temps.
D'aquesta dinastia era Isabel de Castella i Ferran II d'Aragó, els Reis Catòlics, que amb el seu matrimoni i després d'assegurar-se el tron de Castella passarien a unir sota una sola família reial els diferents territoris que dominaven. Malgrat tot els Estats encara no s'uniran fins uns segles més tard.
Els Reis Catòlics serna el primer exponent de monarquia autoritària i de l'Estat modern a la Península Ibèrica. Si bé Aragó encara mantenia una etsructura més feudalitzant amb el pactisme que limitava el poder reial, Castella s'imposarà als poder nobiliaris i en controlarà els excessos amb la Santa Germandat. A més Isabel reforçà la Chancilleria, el sistema judicial, creà un exèrcit permament i estrcutura el territori amb un corregidors que governen les ciutats.
A l'exterior conqueriran Granada i Navarra, ciutats del nord de l'Àfrica, Canàries i Amèrica que quedaran per Castella, mentre que els regnes del sud itàlic, especialment Nàpols serà incorporat a Aragó. A més els Reis Catòlics establiran una xarxa diplomàtica i un seguit d'aliances matrimonials per assegurar els seus interessos, especialment en contra de França.
En matèria religiosa enfortiran la inquisició i perseguiran les minories religioses, condemnant-les a convertir-se forçosament, obligant-les a marxar o perseguint, torturant i matant tots els cultes diferents. En aquest sentit seran especialment perseguits els heretges, musulmans i jueus. Aquests darrers enriquits pel comerç, cosa que provocarà durant els segles següents un empobriment econòmic, cultural i socials dels regnes hispànics - molt regits per la fe- en comparació amb els equivalents europeus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada