Quan els primers europeus van arribar a Amèrica van trobar-hi grups poc complexes i amigables gens semblants al que se suposava que era l'Índia, la Xina ni el Japó. De fet encara no havien arribat al continent, sinó a les illes del Carib, i no hi trobaven l'or i els productes que tan hi havien d'abundar. Quan ho demanaven als indígenes els assenyalaven cap a l'oest i ja era qüestió de temps que fessin el salt al continent americà.
En passar al continent van descobrir algunes grans civilitzacions però res semblant a les poblacions orientals que esperaven trobar. Les cultures que van trobar eren de base agraria, organitzades en classes socials i amb una estructura teocràtica.
Els maies, que ja havien abandonat les grans ciutats de les quals ja només en quedaven les ruïnes enmig de la selva. Havien habitat ciutats estat de força envergadura i tenien un gran coneixement de l'astronomia i les matemàtiques.
Els asteques o mexiques, que poblaven la vall de Mèxic, eren un imperi recent que es regia per l'aliança de tres ciutats. Tenochtitlan, Texcoco i Tlacopán. La més rellevant era la primera, constrïda enmig del llac Texcoco i amb un sistema urbà reticular amb dics i canals que no tenia res a veure amb les ciutats europees. Els asteques eren un poble guerrer que sotmetia leds altres tribus i feia sacrificis humans, cosa que li valia l'animadversió dels grups sotmesos.
Els inques que ocupaven tota la franja muntanyosa del Andes en un imperi extensíssim que comptava amb una xarxa de carreteres de més de 40.000 km. Els inques havien desenvolupat una complexa xarxa burocràtica que donava servei a l'estat que encapçalava l'Inca, el fill del sol. Es dedicaven al conreu del la patata i el blat de moro i comptaven amb animals com la llama i l'alpaca de la qual n'aprofitaven diversos productes derivats.
La conquesta i la colonització d'Amèrica no va ser gens plàcida. Els conqueridors, àvids de riqueses i acostumats a una violència molt comuna a les seves societats d'origen van cometre molts abusos contra la població indígena. A més el contacte de grups humans separarts durant tants milers d'anys va introduir malalties que van suposar una davallada demogràfica important. La mà d'obra indígena, que s'explotava amb els sistemes de la encomienda al camp i la mita a les mines, va haver de ser complementada amb població d'origen africà que treballava en règim d'esclavitud.
Es va crear una societat colonial de base racial en la qual els blancs europeus i criolls eren dalt de tot, després venien els mestissos (fills de blanc i índia) i finalment els indis i els esclaus negres.
Malgrat tot hi va haver persones que van defensar els indígenes davant del abusos, entre els quals cal destacar Fra Bartolomé de las Casas.
Políticament un territori tan extens no es podia controlar des de la Península ibèrica, de manera que van crear una estructura de virregnats, províncies i municipis que controlaven els nous territoris conquerits. Es van crear audiències que feien lleis i un Consell d'Índies que assessorava els monarques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada