A finals del segle XV el món conegut es reduïa a Europa, les ribes de la Mediterrània i l'Àsia central. De l'Orient llunyà (Xina, Japó anomenats Catai i Cipangu) pràcticament no se'n coneixia res i només alguns viatgers i comerciants com Marco Polo hi havien establert rutes comercials durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenada Ruta de la Seda.
La conquesta de Constantinoble el 1453 per part dels turcs va tallar les rutes comercials amb l'Orient a través del Mediterrani i les rutes terrestres, cosa que va provocar que els europeus busquessin noves rutes per anar cap a l'Índia i la Xina. La recerca de noves terres per comerciar i enriquir-se, de nous territoris per conquerir i un cert esperit aventurer va provocar que els estats europeus, especialment Castella i Portugal -geogràficament molt ben situats en aquest moment- busquin noves rutes a través de l'Atlàntic o vorejant el continent africà.
Aquestes noves rutes van ser possibles gràcies alguns canvis tecnològics. Si bé alguns instruments com l'astrolabi, la brúixola o els portolans ja es feien servir des de temps enrere és ara quan agafaran una gran rellevància i utilitat pràctica, però sobretot seran els nous tipus de vaixells com les caravel·les les que permetran endinsar-se a través dels oceans trencant amb la tradicional navegació de cabotatge.
Per treballar aquest apartat vam fer l'activitat Pensa de la pàgina 204 del llibre (sèrie Descobreix), per reflexionar sobre la relació entre millores tècniques i els grans descobriments geogràfics.
AQUÍ hi teniu la presentació de diapositives que hem fet servir en alguns moments per il·lustrar i complementar les explicacions de classe d'aquest tema.
hola
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina