A principis del segle XVI a Catalunya hi havia unes 240.000 persones. Les pestes, les males collites i les guerres havien buidat el territori. Però durant aquest segle la població s'anirà recuperant gràcies a la immigració occitana i podria haver arribat al mig milió en acabar el segle .
Cap al segon quarts del segle XVII la dinàmica i el cicle econòmic canvien a causa de la crisi. La població es concentrava a la franja costanera i l'entorn de les grans ciutats mentre que les zones d'interior i de muntanya s'aniran despoblant.
La demografia d'aquest període respon a un model d'Antic Règim amb les crisis periòdiques a causa de les fams, guerres i males collites.
La societat seguia sent estamental amb privilegiats i no privilegiats. La noblesa perdia poder en favor de la monarquia, però seguia sent important. L'alta noblesa es vinculava a la noblesa castellana i abandonava el país, la petita noblesa s'empobria i en alguns casos es veia abocada al fenomen del bandolerisme.
L'economia seguia sent bàsicament agrària que donava poc rendiment i encara feia servir un utillatge força rudimentari, això sumat a les inclemències climàtiques (petita edat de gel) feia de l'agricultura un sector precari encara que s'aniran millorant les tècniques i la selecció de cultius. Entre la pagesia n'hi havia de benestant, propietària dels masos, i de pobre sense terres (mossos, jornalers i indigents rurals) que formava bona part de la població.
Però la classe emergent era sens dubte la burgesia urbana que s'anava enriquint amb el comerç, la banca i el préstecs i que poc a poc començava a ocupar càrrecs polítics de les ciutats importants. Les ciutats esdevenen un espai dinàmic amb un comerç o indústria en ascens.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada