Catalunya a l'Edat Moderna IV. La Guerra de Successió

Acabem el temari d'història amb la Guerra de Successió (presentació aquí). Un conflicte de caràcter internacional que marcarà un abans i un després en la història de Catalunya i de la resta de territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

L'any 1700 Carles II moria sense descendència i acabava amb la dinastia dels Àustries hispànics. El seu candidat a la successió del tron era Felip d'Anjou (nét de Lluís XIV de França i de Maria Teresa, filla de Felip IV), educat pel seu avi i digne successor del model absolutista implantat a França.

Però existia un altre candidat, Carles d'Àustria, també emparentat amb els Àustries hispànics. Això obriria un plet entre França i Àustria per l'hegemonia a Europa i Amèrica semblant a la que ja havíem vist durant la Guerra dels 30 anys.

A més d'un conflicte successori i de la nova disputa entre àustries i borbons, en aquesta guerra s'hi barrejaven els interessos comercials de les principals potències marítimes com Anglaterra, Holanda o Portugal, la diferència de models polítics entre el Pactisme d'origen medieval i l'absolutisme, així com un cert component antisenyorial que ja hem vist en altres revoltes de l'època.

Si bé inicialment Felip V prometé respectar les lleis i les institucions catalanes aviat donà mostres del seus autoritarisme i el descontents dels territoris catalanoaragonesos -i amb la pressió dels anglesos, que veien com una amenaça una unió de França i la Monarquia hispànica- va fer que aquest territoris proclamessin Carles d'Àustria com a rei de les Espanyes ja que semblava que era més favorable i respectuós al model de govern d'aquests regnes.

La Guerra no triga en començar i inicialment sembla que els Àustries han de ser els vencedors amb la presa de Madrid, però el 1707 la batalla d'Almansa resultarà decisiva per a l'evolució dels esdeveniments. Tot apuntava a una victòria austriacista, però els borbònics (o botiflers com els deien despectivament els seus adversaris) es van fer amb la victòria i conqueriran el regne de València i el d'Aragó.

En poc temps els exèrcits borbònics dominaran bona part de la Península i només part de Catalunya i les Illes Balears resisteixen amb les tropes gremials d'uns exèrcits no permanents i les tropes irregulars (miquelets) que lluiten en camps i boscos.

El 1711 l'emperador d'Àustria Josep I mor i Carles és cridat a succeir-lo al tron. La seva esposa Elisabet Cristina de Brunswick esdevé la regent i la governant efectiva des de Barcelona. Davant d'una aliança entre Àustria i Espanya els anglesos es retiraran de la guerra amb el tractat d'Utrecht de 1713; reconeixent Felip V coma rei a canvi d'unes contrapartides importants com són Gibraltar i Menorca, a més de monopolis comercials i una situació avantatjosa en el comerç mundial. Catalunya i Àustria es queden soles en el conflicte en el que serà un escàndol a Anglaterra conegut com el Cas dels catalans.

La guerra estava pràcticament perduda i el 1714 els austríacs també es retiren a canvi dels regnes itàlics i dels territoris que la Monarquia hispànica tenia encara als Països Baixos. Catalunya està perduda i davant de la situació desesperada decideix continuar la lluita fins les últimes conseqüències. Barcelona serà assetjada durant més d'un any amb una resistència heroica.

Barcelona finalment caurà l'11 de setembre de 1714 i al cap de pocs dies es rendirà la fortalesa inexpugnable de Cardona. La Guerra pràcticament s'ha acabat, ja que Mallorca no resistirà gaire. A diferència del que havia passat amb la Guerra dels Segadors, Felip V no té cap intenció de mantenir les institucions catalanes i aquestes seran abolides donant lloc a un nou ordenament jurídic i polític sota el model castellà. Els Decrets de Nova Planta suprimeixen la manera de governar el territori des de l'Edat Mitjana i inauguren l'època de l'absolutisme i els centralisme.

Hem vist també que el paper de les dones durant aquest període fou imprescindible en el manteniment de l'economia i l'avituallament dels defensors de Barcelona a més d'alguns personatges femenins especialment destacables que podeu trobar al llibre Les dones del 1714.